A la vora del riu, mare...

Si n’hi ha alguna cosa de la política que em deprimeix més que els resultats electorals són les anàlisis post-electorals. N’hi ha de tot. Ací, a aquesta espècie de destral prehistòrica sense mànec on vivim (em refereisc al mapa del País Valencià, collons, que cal explicar-ho tot!), segons algunes interpretacions l’esquerra ha quedat de puta mare i amb el mantra de “hem de frenar la dreta” tot lo món amb un parell de regidors s’apresta a curar-li la pupeta que li han fet a l’Alarte i al seu partit enverinat. Els de Compromís que facen el que vullguen (total, estan per això, per a fer-li de muleta al PSOE), però el meu vot a EUPV que me’l tornen si aprofita per a nomenar alcaldes alartins. I això per vàries raons:

1. Perquè entenc que l’abismal davallada de vots al PSOE (i en segons quins llocs també del PP), la recuperació de l’esquerra,  el moviments d’indignats, etc. formen part d’un tot estratègic de redreçament i aprofundiment de la democràcia que va més enllà del tacticisme i l’aritmètica de les regidories. Aquesta idea, potser difusa, de redreçament democràtic pot tindre un punt d’acord (i de partida) en la reivindicació de la reforma del sistema electoral. De fet aquesta reivindicació ha aparegut de manera recurrent després de les eleccions. La qüestió que hauríem de plantejar-nos és: Com podem demanar canvis democratitzants en el procés de representació institucional si no respectem la voluntat majoritària? Vull dir, un principi formal-democràtic que cal respectar és “ha de governar la llista més votada”. I això val igual per a Donòstia, per a Burjassot o per a Extremadura.

2. Sí, però… es podria argumentar, i de fet està fent-se per exemple a l’anàlisi de l’amic Xavier Aliaga al seu blog sobre els resultats de Xativa,  que en alguns llocs entre les forces polítiques d’esquerra (?) sumen més vots que el PP. Deixem de banda si el PSOE és d’esquerres i considerem el següent: com podem saber que la voluntat popular és que sumem els vots o els escons aconseguits? Vull dir, si un votant del PSOE li dóna el vot a IU-EUPV, com podem saber que allò que vol és que IU-EUPV li ho torne al PSOE en forma de recolzament a la investidura? No hauríem de pensar més aviat el contrari, que qui li nega el seu vot als sociates (per abstenció o per trasvassament) allò que vol precisament és que els sociates no governen?

3. Sí, però… es podría dir que una interpretació correcta és que l’electorat progressista vol que el PSOE gire cap a l’esquerra amb l’espenta dels altres partits més clarament esquerrans. Bé, potser. El que passa és que no és. Vull dir que l’experiència pràctica (si volem purament tàctica) és què si l’esquerra governa amb els socialistes al remat és la dreta qui trau profit. Mireu si no Catalunya, les Illes, Galícia, Còrdova… A banda d’això per molta espenta que hi posen l’úter estèril del PSOE no es pot fecundar, perquè…

…4. Què collinses ha de fer el PSOE per a que li retirem la marca “esquerra”? Com tenen tanta bula que, facen el que facen, sempre n’hi ha algú que pensa que “els altres són pitjor”? Per què? Imaginem un partit que desindustrialitza un país, que amb un ministre com ara Solchaga insta a l’especulació i l’enriquiment improductiu mentre augmenta l’atur, que amb un ministre com ara Corcuera legisla sobre la potada a la porta, que amb un altre ministre (Barrionuevo) organitza el terrorisme d’Estat amb tortures, segrestaments, assassinats, soterrars en calç viva… amb militants com ara Javier Solana que colateralitzen mortalment tot el que es meneja, amb barons que motegen de “cobards” els objetors de consciència com va fer el Rodríguez Ibarra mentre d’altres institucionalitzen la corrupció d’ací a Laos passant pel paper del BOE i que de tanta merda que tenen als ulls veuen merda per tot arreu fins a dir que “Anguita i Aznar son la misma mierda”… I després vé l’altre, que encara està per ací, i que va començar repartint xecs per a tots i totes (hala! alegría! Será por dinero!) i, al remat, ha acabat retallant els ingresos d’alguns i algunes (els més dèbils), que va aprofitar-se del “no a la guerra”  per acabar borbandejant Líbia… ON COLLONS ESTÀ L’ESQUERRA A EIXE PARTIT!!!

5. No sé quina será la motivació de tots els ciutadans que han votat IU-EUPV però la meua per a (tornar a, després de molt de temps) votar aquesta opció ha estat alguns discursos que he sentit i que m’han fet pensar que tornàvem a la teoria de les dues voreres. Espere que no quede tot com a la cançó popular:

"A la vora del riu, mare, m’he deixat les espardenyes…"

I la mare li contesta: "les espardenyes… tu lo que t’has deixat és la vergonya!